divendres, 26 de novembre del 2010
divendres, 12 de novembre del 2010
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Els musicals
Hola a tots i totes!!
Aprofitant que avui a l'escola hem parlat dels musicals i que he de penjar un vídeo al blog pel postgrau, us parlaré una mica del musical "Mar i Cel" de Dagoll Dagom. Amb els nens i nenes hem vist alguns vídeos del youtube i els ha encantat, s'imaginaven sent pirates!
Petita història de Mar i Cel:
Mar i Cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888. Aquesta història explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.
Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau.
Saïd, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana. Com que van matar el seu pare, la mare decideix marxar amb l'expulsió dels moriscos de 1609.
Saïd està ferit després d'abordar i capturar el vaixell cristià, i ordena que una noia cristiana li curi les ferides: aquesta noia és Blanca, que també és la seva presonera, juntament amb el seu pare Carles, el seu cosí Ferran, el capità del vaixell cristià i altres mariners.
Agraït per la cura, Saïd li otorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella.
Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a móns diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.
Al final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten als pirates.
Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla en saber que estima a Saïd i l'intenta matar disparant-li, però Blanca es posa al mig i és ferida per la bala. Saïd agafa Blanca i tots dos salten al mar, morint. Al final, la mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos móns oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.
Bé, després de l'argument de l'obra, us animo a veure'n alguns vídeos.
Aprofitant que avui a l'escola hem parlat dels musicals i que he de penjar un vídeo al blog pel postgrau, us parlaré una mica del musical "Mar i Cel" de Dagoll Dagom. Amb els nens i nenes hem vist alguns vídeos del youtube i els ha encantat, s'imaginaven sent pirates!
Petita història de Mar i Cel:
Mar i Cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888. Aquesta història explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.
Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau.
Saïd, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana. Com que van matar el seu pare, la mare decideix marxar amb l'expulsió dels moriscos de 1609.
Saïd està ferit després d'abordar i capturar el vaixell cristià, i ordena que una noia cristiana li curi les ferides: aquesta noia és Blanca, que també és la seva presonera, juntament amb el seu pare Carles, el seu cosí Ferran, el capità del vaixell cristià i altres mariners.
Agraït per la cura, Saïd li otorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella.
Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a móns diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.
Al final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten als pirates.
Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla en saber que estima a Saïd i l'intenta matar disparant-li, però Blanca es posa al mig i és ferida per la bala. Saïd agafa Blanca i tots dos salten al mar, morint. Al final, la mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos móns oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.
Bé, després de l'argument de l'obra, us animo a veure'n alguns vídeos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)